El primer que diré és que en català de “Las guindillas”, es diu
bitxo.
Aquest curs un nen de la classe portava un bitxo pel seu
pare i un altre nen, que no sabia el que era, és va
menjar un trosset, a l’escola mentre fèiem la fila per anar cap a casa. Va
ser un bon ensurt pel nen i per tots els altres que ho miràvem, perquè no podia
parar de saltar i plorar de la picor que tenia a la boca.
Després d’uns dies vam llegir un text sobre els bitxos. Vam
descobrir que l’aigua no fa quasi bé res d’efecte per calmar la picor del
bitxo. En canvi la llet i el pa et calma molt la picor.
Vam llegir que el que pica del bitxo, és la pell de les llavors i els nervis
que les aguanten per dins a la carn del pebrot.
Amb aquesta experiència vam descobrir …
Des de
la classe de 5è B: Iu, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada